dimecres, 18 de febrer del 2009

Ens enllacen, ens llegeixen!

Mireu, mireu quina propaganda fan de nosaltres en aquest bloc tan ben fet. !
http://guieslectures.blogspot.com/
És un bloc ple de propostes interessants. Passegeu-vos-hi i perdeu-vos-hi...

salut i rom , companys de lectures!
Un regalet per als enfadats: he descobert en un bagul al fons dela bodega un puzzle que de tan i tan gastat que està pels aires dels alisis i per la salabror de la mar ha quedat completament en blanc. Però els més espavilats són capaços de resoldre'l! Això sí! cada cop és més difícil! clique, cliqueu aquí sota!



per cert m'han demanat que posem rumb cap a l'illa Kirrin. Algú sap per on para això? Podeu enviar-me un missatge per orientar-nos? pot ser dins d'una ampolla o a la nostra adreça bermudez1515@gmail.com

(resposta per a la Sara i la Júlia: "salut i rom" és la manera com ens saludem els vells i famosos pirates quan ens trobem en les reunions a la taverna: hi som sempre John Silver, Barbanegra, Rackham el Roig, Garrapata, Henry Morgan, el capità Ganxo... fins i tot de vegades hi deixem venir Jack Sparrow i el capità Barruf que s'ho mira de lluny!)

El camino mas corto


Hi havia una vegada una nena que estava de vacances amb la seva amiga Estela. Aquest conte no és avorrit i és molt divertit. I els dibuixos són molt macos. És massa curt. Per mi la gent que no li agradi llegir que se’l llegeixi perquè es molt divertit .I la gent que només llegeix un pàgina doncs pots llegir cinc pàgines o més perquè a mi tampoc m’agradava llegir però quan me l’he llegit m’ha agradat molt. Per mi em llegiria tot el llibre, no només una pagina.
Nom: Yasmine Curs: 5èB escola: Anxaneta

Estem llegint: (5è B)

Yasmine: A mi aquest llibre que m’estic llegint que es diu Pati Chispita no m’agrada perquè es molt avorrit i no hi ha res divertit.
Max Bermúdez: De moment el llibre la trilogia d’Eddie Dikens m’està agradant molt perquè es molt curiós i una mica estrany.
Max Bonany: El llibre que m’estic llegint d’en Bernat barroer i el club secret m’està agradant molt perquè són 4 històries molt divertides.
Claudia: Estic llegint la historia de l´Iqbal: tracta d’un nen que és pobre i els seus pares tenen un deute que no poden pagar i se’n va molt lluny amb un senyor que li dona diners per pagar el deute de la seva família però el senyor l’enganya.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Geronimo stilton. Tercer viatge al regne de la fantasia


Hola, em dic Maria del Mar i vaig a 6èA. M’he llegit el llibre de Geronimo Stilton tercer viatge al regne de la fantasia.
Va de que a Ratalona (ciutat dels ratolins) ha arribat la primavera i Geronimo està content. La família Stilton ha anat a sopar a casa seva per celebrar l’arribada de la primavera. Geronimo s’ha passat amb les pizzes i no pot dormir. Al cap d’una estona una llengua humida i aspra el desperta. Geronimo no sap ben bé el que és. Al final obre la llum i veu el drac de l’arc de St. Martí. Després el drac li diu que han segrestat a... ho heu de descobrir vosaltres mateixos. Després al regne de la fantasia li passen moltes aventures.
Us el recomano perquè és molt divertit i emocionant.
Aquest llibre no és gaire fàcil de llegir perquè es molt gruixut, encara que jo me l’hagi llegit en 5 dies. Jo us convido a que us el llegiu: fa riure molt i et fa passar l’estona.




Maria del Mar Julià Grabulosa
6éA

divendres, 13 de febrer del 2009

El capità Calçotets i la nit de les mil burilles


Va de que dos nens en jordi i l'Oriol han de fer un invent per al cole . Tots en fan un i el més ben fet era el d'en Jordi i l'Oriol . Llavors un altre nen volia que fos el seu el millor i va fer un altre invent molt bo però a la mateixa hora dolent .
Aquell invent consistia en convertir un hamster en un monstre pero a l' hora de fer-ho es va convertir en un monstre el nen . El capita va lluitar amb ell i el va matar.
És un llibre d'aventura , humor i acció . Està molt bé. Agafeu-lo.


Alessio Baldino

dijous, 12 de febrer del 2009

El secret de les piramides


Autor : R.A. Mongomery

Aquest llibre m’ha agradat molt. Va de que tu ets el protagonista i te’n vas l’Àfrica a un hotel. Després tu tries la teva aventura: quan acabes de llegir una pàgina a sota et posa el numero de la pàgina on has d’anar. És bastant divertit per mi però és molt típic. És fàcil de llegir i d’entendre. Espero que t’agradi si el llegeixes!.

Christian 5è A

dimecres, 11 de febrer del 2009


Hola soc l´Agustin
A mi el llibre de les croniques de narnia el lleó,la bruixa i l´armari no m´ha agradat molt. No me l'he llegit tot perque és una mica de por
Agustín 3r A

EL CAPITÀ CALÇOTETS I LA INVASIÓ DELS EXTRATERESTRESES

Autor: Dav Pilkey

M’ha agradat la història del capità Calçotets perquè és de molta aventura i perquè és molt divertida.
Hi ha un parell de nens que són molt trapelles i molt entremaliats i aquests nens es diuen Jordi Brunet i Oriol Xoriguera.
És molt divertit perquè aquests dos nens, l’Oriol i en Jordi sempre es fiquen en "lios". Primer li diuen al senyor Grabulós que quan senti una petada de dits es convertirà en el capita Calçotets i després escriuen un llibre de les quimeres vivents. Llavors aterra una nau especil al sostre de l’escola.
El capità Calçotets està molt bé, és molt divertit i t'explica moltes aventures. Resumint, que m’ha agradat molt i ja no us explico més perquè sinó us explicaré tota la història. Ah! i si us agraden els llibres d’acció i aventures heu escollit bé el Capita Calçotts i la invasió dels extraterestres; és el vostre llibre, feu-me cas i llegiu-lo. Jo ja us he avisat.

Mar Granizo Pedrejon 4t b anxaneta

dilluns, 9 de febrer del 2009

resposta a un parell de comentaris


Home, Max Bermúdez , sembla que estàs enfadat; ni que fossis l'únic Bermúdez que hi ha al món. Aclariré, doncs que el meu nom és Juan Bermúdez i que vaig néixer un 18 de gener de l'any 1474.
La meva història sembla treta d'una novel·la d'aventures, d'aquelles que posen la pell de gallina: una barreja de Robinson Crusoe, de l'Illa del tresor o de qualsevol història dels pirates del Carib o de Sandokan. Amb 18 anys ja vaig acompanyar Cristòfor Colom en el viatge que el va portar a descobrir les Índies (Amèrica en dieu ara). No explicaré ara les meves batalletes però ¿us ho creureu si us ho explico que vaig naufragar en una illa infernal, que els meus mariners van batejar amb el nom de l'illa dels dimonis pels sorolls misteriosos que s'hi sentien? Us penseu que és "trola"? Pregunteu , pregunteu als habitants de les Illes Bermudes, les illes que porten el meu nom. Unes illes en forma de triangle i que són famoses per les desaparicions que s'hi produeixen des de fa segles.
En fi, espero que aquestes explicacions aclareixin alguns detalls de la meva personalitat. Com tu, Max Bermúdez de 5è B, com tots vosaltres amics del triangle de les lectures sóc amant dels móns misteriosos i de les bones novel·les. Espero que ens trobem per aquí molt sovint.
Salut i rom!

divendres, 6 de febrer del 2009

Antibarbis: Pixapins i Companyia

Autor: Mercè Anguera

Editorial: La Galera

Les “ANTIBARBIS” són unes nenes molt mogudes; no paren de moure’s: són molt trapelles.
La Marta, l’Eli i la Noa són les petites antibarbis. En aquest llibre estan en mig de un embús : tothom havia marxar de vacances de Setmana Santa.
La Marta ha convidat a l’Eli i la Noa a passar les vacances a Rasclets on vivia la seva àvi ja que la Marta ha dit que necessiten viure una mica a la natura per a respirar aire pur....
On van les antibarbis la tranquil·litat desapareix com si fos art de encantaments
Jo crec que las antibarbis estan molt bé: tenen molt de caràcter i em recorden a la meva companya Berta i això m’ agrada molt.
Les antibarbis deuen tenir uns 10 anys, bé, quasi de la mateixa edat que nosaltres,
Encara són petitones peró molt són entremaliades. Per la seva cara sembla que siguin les nenes més bones del món peró en veritat són més entremeliades que en Martí de la meva clase de 6èA.
Bé, és una petita brometa per en Martí de la meva classe i amb perdó crec que és veritat perquè si sabeu qui és en Martí em donareu la raó.
Bé, acabem de bromes pesades i centrem-nos en las antibarbis. La Noa és la més esverada; no para mai, l’Eli és la més tranquil·la de totes i la Marta és la que no és ni entremaliada ni la nena més bona del mon és normaleta diguem com en Biel Mayans de la classe de 6éa de l’ escola anxaneta.
Las antibarbis tenen 5 llibres el de pixapins i companyia,no fotis marta......etc.

Fatima Douiab Harifa 6éa

dimecres, 4 de febrer del 2009

Atrapados en el pulpo negro


Autor: Alberto Torrego

Aquest llibre va de dos nens que són pirates i un dia arriben en una illa. Llavors els pirates entren a la taverna, però el cpita diu que no entrin. La nena d’amagat entra per la finestra, fa soroll i un dels pirates puja, Al cap de cinc segons el pirata cau per les escales, i es munta una gran baralla. Quan s'acaba la baralla el capità decideix que els germans es quedin a la taverna.
Et pots divertir molt llegint-lo (recomanat per nens que llegeixin castellà )

Diari secret de Susi


Aquest llibre es diu Diari secret de Susi i diari secret de Paul de Christine Nöstlinger.
Tracta d'una nena a la qual li van regalar un diari i va escriure contant tot el que li havia passat cada dia. Et conta coses del seu amic Paul i després veureu la història d'en Paul.
A mi m'agradat molt ; ho recomano.

Marta Muñoz. 4t A

dimarts, 3 de febrer del 2009

CÓMO ESCRIBIR REALMENTE MAL


Autor: Anne Fine
Editorial: Círculo de Lectores

Aquest llibre va d’ un nen d’Amèrica que es diu Vicente Martín que es canvia d’escola. La senyora Encarnita la mestra de la escola li va buscar una taula i quan s’hi va asseure al seu costat hi tenia en Javi Pastor. La part que m’ha agradat més es quan en Vicente diu:
Crec que l’edifici l’ha dissenyat algú que esta acostumat de fer dipòsits de cadàvers i matadors. Les parets eren de color marró i verd brillant (i gràcies a aquella brillantor resultaven pitjor) No havien netejat les finestres des del 1643. I els dibuixos que adornaven l’aula semblaven baves de porc.
Si en vols saber més, el llegeixes, i li trobaràs més gràcia.
El recomano per les persones que saben llegir castellà.

Eric Pérez
5è A

dilluns, 2 de febrer del 2009


Martí B., molt bona la teva crítica; a mi el cartero de Bagdad em va impressionar i com que, encara que no us ho creieu, a bord del vaixell tenim xarxa WIFI vaig fer un volt pel Youtube i vaig trobar-hi això:

El cartero de Bagdad


Autor: Marcos S. Calveiro.
Editorial: Edelvives.

Tracta d’un noi que es diu Ibrahim viu a Bagdad, una ciutat bombardejada. Ell és carter, passejar per la capital és perillós. Aquest noi no pot anar a l’escola, no pot sortir a jugar amb els amics, la guerra ho impedeix. Un dia, ha de portar una misteriosa carta que ha de lliurar costi el que costi.
És un llibre realista que pot agradar a algú amb ganes d’entendre un conflicte i que li agradin o li interessin aquest tipus de llibres.
Hi ha llibres semblants a aquest, com per exemple, El pa de la guerra, que també em vaig llegir fa temps. És interessant i misteriós. Costa deixar-lo quan l’estàs llegint, us ho asseguro. Cal llegir-lo tanquilament, sinó no el pots entendre. No havia llegit mai llibres daquest autor, però la veritat és que té un estil força intrigant. El recomano perquè està molt bé.
Pot agradar molt o pot agradar molt poc, però segur que no deixa indiferent.

Martí Bassas Torres, 6èB.

diumenge, 1 de febrer del 2009

ELS GEGANTS DE LA LLUNA.


Autor: Gonzalo Moure

Aquest llibre m´ha agradat molt. Va d´un nen que es diu Pablo que difruta de la seva vida. Però esta una mica tancat a casa, per aixo els seus pares li diuen "cargol mutant". Esta bé perquè això li passa a molta gent.
No coneixo l`autor peró després de llegir-me aquest llibre en llegiré més de llibres seus.
Tània 5è B