Aquest llibre està molt bé i és molt original; no s’assembla als altres contes que he llegit. Sap quan posar realisme i quan no.
Una de les parts més interessants crec jo que és quan mata a l’àguila sagrada i se li queda la sang, que intenta treure-se-la amb l’aigua dels cavalls però es torna tota de color de la sang i els cavalls s’espanten perquè no saben què passa. Ell amb por de que ningú el vegi va amb sigil cap al castell amb esperança de que no es vegi la sang que té a les mans...
A mi se’m va fer una mica pesat el capítol quatre perquè casi sempre deia el mateix però tots els altres han mantingut l’emoció.
Quim Laniado 6è B
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
No us oblideu de signar els vostres comentaris encara que els envieu amb un compte Anònim